diumenge, 14 d’agost del 2011

El bandolerisme i la premsa del segle XIX


El 8 d'octubre de 2010, quan em trobava a Alfarb (La Ribera Alta) presentant El Tio Joan de la Marina, els alfarbins Miquel Sanz, més conegut com el Roig, i Paco Pardo em relataven el final que van patir els roders Pauet i el Roig de Catarroja (en realitat, es referien al Blauet de Riba-roja), versió que sempre s'ha contat a Alfarb i que la podeu llegir a continuació:

Pauet i el Blauet s’amagaven a cal Tio Forroll, qui vivia en la penúltima casa del Raval d’Alfarb. Els dos bandolers, encara que tenien molta confiança en el Tio Forroll, mai soltaven els mosquetons, ni fins i tot quan se n’anaven a dormir. Es veu que, després d’un temps, el Tio Forroll va pactar amb la Guàrdia Civil l’entrega dels dos roders, però primerament havia d’aconseguir que estigueren desarmats. Una nit, després de convéncer Pauet i el Blauet que es desferen de les armes abans de gitar-se i quan els dos estaven torrats com a soques, va donar la contrasenya corresponent i de seguida van aparéixer en l’habitatge quatre parelles de la benemèrita. Tot seguit, quan la Guàrdia Civil se’ls emportava detinguts pel riu (que està al final del Raval) cap a l’horta, el Blauet anava plorant i Pauet li va dir: "No sé perquè plores si ja saps què ens faran!". I tant que Pauet sabia quin destí els esperava. De fet, el cap dels guàrdies no tardava a deixar-los-ho caure sense embuts: "Bé, com ja sabeu on anem, voleu dir l'última voluntat?". Aleshores, Pauet va respondre: "Només li demane mitja hora per anar al poble i li done la meua paraula que torne", a la qual cosa el guàrdia li va contestar que ell no podia fer això. Pauet volia executar la venjança i liquidar el Tio Forroll per haver-lo delatat. Al cap d’un temps, el Tio Forroll va comprar moltes terres a Alfarb, potser amb els diners que s’havien deixat Pauet i el Blauet a sa casa.

Si consulteu les pp. 140-141 d'El Tio Joan de la Marina, us adonareu que la versió oficial que van publicar els periòdics de l'època no té res a veure amb la que s'ha conservat any rere any a Alfarb. I és que, a partir de la Restauració, alguns rotatius van servir fidelment al poder executiu com a mitjans propagandístics. Aquell fou un altre dels recursos emprats per l'Estat en la lluita mampresa contra el fenomen del bandolerisme, una pràctica que fou denunciada i criticada durament per un sector de la premsa.