dissabte, 1 de novembre de 2014

Dones Cabal de Pego ret homenatge a la meua obra literària


El divendres, 24 d'octubre de 2014, vaig assistir a la Casa de Cultura de Pego a l'acte literari que anualment organitza el Grup de Dones Cabal. Una cita a la qual no podia faltar, ja que Dones Cabal feia en aquesta ocasió un reconeixement a la meua obra literària. L'acte va ser presentat per Carmina Dominguis Franqueza, membre de Dones Cabal, i el professor Vicent Morera Ferrando. Un acte que va ser enregistrat íntegrament per Xavi Llopis Aparisi per a l'edició del dilluns, 27 d'octubre, del programa Coses que passen, que ell mateix presenta i condueix a Ràdio Pego. Si voleu escoltar aquella edició del Coses que passen, només heu de clicar sobre la imatge següent.

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Entrevista en TV Comarcal

L'entrevista s'emetia el 15 d'octubre de 2014 en el magazín Bon Dia Comarcal de TV Comarcal, que condueix José Antonio San Martín Frigols. En ella, vaig comentar alguns detalls dels meus treballs d'investigació i altres qüestions relacionades amb la meua producció literària i trajectòria periodística.

divendres, 5 de setembre de 2014

'Acabaren com Camot': un llibre captivador

Aquest és el títol de la ressenya que va signar l'historiador de Xaló, Jaume Noguera i Mengual, el 14 de febrer de 2012, en l'edició de la Ribera, la Costera, la Vall d'Albaida i la Canal de Navarrés del periòdic Las Provincias, sobre el meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dilluns, 16 de juny de 2014

Homenatge a Manuel Ardit Lucas

El dijous 5 de juny de 2014, a les dènou hores, vaig tenir el plaer de conéixer en persona l'historiador català Josep Fontana i Lázaro. L'encontre –inesborrable per a mi– tenia lloc minuts abans de començar la conferència que el catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona havia d'impartir, a València, dins de la programació del Claustre Obert, organitzada per la Universitat de València, Acció Cultural del País Valencià i l'Institut d'Estudis Catalans, amb motiu de l'homenatge al professor Manuel Ardit Lucas. Concretament, aquest acte es va celebrar al Paranimf de La Nau, sala que és presidida per la cèlebre cita "ameu saviesa e bon saber, apres deu" (Francesc Eiximenis, Dotzè de Lo Crestià, 1484). Fontana, després de ser presentat pel vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, i el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de València, Pedro Ruiz, va oferir als nombrosos assistents que omplien el Paranimf una lliçó magistral, titulada Senyors, burgesos i camperols: una vella història, on va recordar l'admirable tasca i la important i renovadora obra de l'estudiós Ardit. Entre els concurrents s'hi trobaven els amics Germán Ramírez Aledón, Francesc-Andreu Martínez Gallego, el filòleg Josep Daniel Climent i el periodista Juli Esteve, amb els quals vaig conversar i vaig intercanviar impressions en acabar l'acte.

divendres, 23 de maig de 2014

Entrevista al "7 días" de Tele 7 Safor

El 2 d'octubre de 2013, vaig passar pel programa 7 días de Tele 7 Safor, magazín que presenta la periodista Puri Naya, a fi de parlar del meu llibre El robatori de Benimassot i d'altres qüestions del bandolerisme valencià del segle xix. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

diumenge, 2 de març de 2014

Algunes consideracions d'interés sobre el bandolerisme valencià del XIX

El llibre Guerra, Revolución, Constitución (1808 y 2008), editat en 2012 per Encarna i Carmen Garcia Monerris, conté un estudi de l’historiador Manuel Ardit, titulat Revolución liberal y revuelta campesina treinta años después. En el dit treball, i més concretament en les pàgines 73 i 74, el professor Ardit fa una lúcida reflexió sobre les dificultats que comporta l’anàlisi del bandolerisme valencià del Vuit-cents:

No podía, de todos modos, limitar el estudio de las tensiones sociales a finales del siglo xviii a los enfrentamientos antiseñoriales, y dediqué otro apartado de aquel primer capítulo al estudio de un variado conjunto de antagonismos sociales. Me interesaba especialmente el estudio del bandolerismo, entre otras cosas porque supuse que el estallido de violencia que experimentó el País Valenciano a partir de 1808 debió haber estado precedido por una lenta erosión de la paz social y el bandolerismo parecía un buen indicador. No lo pude estudiar con la debida profundidad porque se trata de un fenómeno cuyo estudio pormenorizado hubiera requerido una atenta investigación sobre fuentes muy variadas.11 Recogí noticias dispersas e incompletas y, sobre todo, analicé detalladamente la información que proporcionaban los Libros de Ajusticiados y Desamparados de la cofradía valenciana de la Virgen de los Desamparados, que tenía, entre otros cometidos, el de enterrar a todos los reos condenados a la pena capital en la ciudad de Valencia. La fuente cubría un período extenso y permitía analizar el fenómeno de una forma serial. Sin embargo no siempre constaba la causa de la condena, por lo que el bandolerismo aparecía encubierto por el fenómeno más general de la violencia interpersonal y la delincuencia genérica. El crecimiento de la delincuencia en el siglo xviii no se mostraba con la nitidez que pensaba encontrar, anque se apreciaba levemente en los años finales de la centuria, apareciendo con mucha claridad el aumento de las condenas a muerte en la primera mitad del siglo xix. Sin embargo encontré un hecho con el que no contaba a priori, y es que la mayoría de los condenados, si no consideramos la comarca de l’Horta, procedían de pueblos que habían sido moriscos antes de 1609. Esto me llevó a concluir que en estas localidades, todas ellas de señorío, era mayor la pobreza, una de las causas que podían llevar a muchos hombres a vivir al margen de la ley. Puede parecer una conclusión hecha con cierta ligereza, pero una investigación en curso todavía inédita ha llegado a las mismas conclusiones.12
__________
[11] Así lo ha demostrado la investigación de Manel Arcos i Martínez sobre el bandolerismo de la Safor y la Marina Alta en la primera mitad del siglo xix. Ver, de este autor, La senda dels lladres: Episodis de bandolerisme més ençà i més enllà de la serra de Mostalla (1806-1839), Valencia, Universitat de València, 2009.
[12] Comunicación oral de Eric Chaney, profesor de la Universidad de Harvard, que lleva adelante un trabajo sobre las consecuencias de la expulsión de los moriscos en el País Valenciano.

diumenge, 9 de febrer de 2014

L'històric assalt a la sucursal del Banc d'Espanya de València

El periòdic Las Provincias publicava, el 6 d'agost del 2013, un article signat per Vicente Lladró sobre l'assalt a la sucursal del Banc d'Espanya a València, que una quadrilla de deu roders va protagonitzar a l'abril de 1871, coincidint amb la festivitat de Sant Vicent. Si voleu consultar l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').