divendres, 30 de desembre de 2011

Bandolers a Beniarrés

Aquest és el títol del primer dels meus articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Bandolers a Beniarrés fou publicat al desembre de 2008 en la revista Fent Poble que edita l’Associació Cultural L’Esportí de Beniarrés (El Comtat). El treball analitza el robatori comés, al novembre de 1816, pel Rajoler d’Ador i altres roders de Vilallonga i Beniflà a la Casa Comanda de Beniarrés. Si voleu accedir al seu contingut i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
  

dissabte, 24 de desembre de 2011

La fuga de Cameta


L'ontinyentí Ignasi Urenya, conegut popularment com Cameta, fou un dels nombrosos roders que van operar en terres valencianes durant el tercer període del regnat de Ferran VII i, més concretament, entre els anys 1825 i 1827. En el seu moment, Cameta fou considerat per les autoritats com un lladre famós. Fou autor, entre altres malifetes, dels robatoris perpetrats a la casa de camp dels Pilarets i al barranc de la Vall Seca, tots dos indrets en terme d’Ontinyent. Després de fugir de la presó d’Ontinyent, Cameta va esdevenir un saltejador de camins en companyia del també ontinyentí Josep Francés Sanç, dit Mamma, i àdhuc va arribar a unir-se als bandolers de la Marina. 
(Arxiu Municipal de Xàtiva, lligall 757, exp. núm. 9, Expedient sobre persecució i extermini de lladres, contrabandistes i altres malfactors)
Ara, el grup de folk rock d’Ontinyent, Gent del Desert, ha estrenat el tema La fuga de Cameta, compost i arranjat per Jesús Barranco i Gonzàlez, en el concert oferit el 23 de desembre de 2011 al Lokal Batukem d’Ontinyent. El dimecres 28 de desembre de 2011, Gent del Desert tornarà a interpretar la cançó al Festival dels Innocents que es celebrarà al teatre La Clau de l'Alcúdia. Jesús Barranco ens revela que La fuga de Cameta formarà part de Processionària, pròxim àlbum de Gent del Desert, i fins i tot ha tingut la gentilesa d’avançar-nos la seua lletra:

A les ordres, senyoria, es presenta ací el sergent
de primera Miquel Àngel Aliaga i Benavent.

Jo sóc portador de noves sobre el cas que vol saber
del pròfug Ignasi Urenya, saltamarges bandoler.

Vosté bé sap de qui parle, monsenyor procurador,
d’eixe que diuen “Cameta”, el famós saltejador.

Jo li ho conte i l’alferes després li ho anotarà,
que no sé jo molt de lletra i manco de castellà.

He seguit amb la patrulla el rastre d’aquest roder
des que fugí de presidi disfressat de granader.

Fa deu mesos el van veure al seu poble, Ontinyent.
Se li hi uní Josep Sanç “Mamma” i potser una altra gent.

Per les viles i pels masos on ha fet girar el dau,
per les serres i les gorgues, he buscat el seu catau.

Tinc les proves que es trobava amb el Coixo d’Alfauir
en l’assumpte de Xeresa que tant ha donat a dir.

Un confident reialista del poble de Pedreguer
diu que el van veure embarcar-se en la ruta cap a Alger.

Mana res més, senyoria, d’Aliaga i Benavent?
Bé estarà que se’n recorde de l’ascens a subtinent!

dissabte, 10 de desembre de 2011

'El bandoler' de Lluís Llach

Aquesta cançó formava part, en principi, del segon disc del músic i cantautor gironí (en realitat, es tractava d'un single editat en 1968 per Concèntric). El bandoler hi destaca perquè combina dues tonalitats de veu oposades, fet que representa la primera evolució de Llach. Sobre aquest tema, el compositor català comenta en el seu web oficial que “un amic de Valls em deixà un llibre que tractava dels mossos d’esquadra i dels bandolers del segle passat [segle xix], i hi vaig trobar la història del bandoler Joan Serra; el seu caràcter em va impressionar, se m’acudí una lletra i al damunt vaig posar-hi una música, procurant que tingués tants contrastos com el personatge i els canvis de veu fossin molt marcats. Així va néixer El Bandoler”. Llach va interpretar la versió que podeu escoltar ara en el concert Un pont de mar blava que va oferir, al novembre de 1993, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

video

diumenge, 4 de desembre de 2011

'Professió del vell roder', un poema de Vicent Andrés Estellés

El poeta valencià (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 València, 27 de març de 1993) guanyava en 1966 el premi Ausiàs March de poesia amb l'obra L'inventari clement, que fou publicada per l'Ajuntament de Gandia en 1971. Aquest llibre, segons Purificació Mascarell ("Vicent Andrés Estellés: la construcció poètica de la identitat valenciana", dins Impossibilia: Revista internacional de estudios literarios, núm. 2, Octubre 2011, pp. 139-153), destaca per "la voluntat de filar prim del poeta en lloar elements que poden semblar excessivament concrets o anecdòtics, com ara (...) la figura del roder". El poema Professió del vell roder podeu llegir-lo ara si premeu sobre la imatge (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i de triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-la ampliada).

dijous, 24 de novembre de 2011

Entrevista al programa 'Aigua en Cistella' de Ràdio Nou


El dissabte 8 d'agost de 2009, al cap de poques setmanes d'haver-se presentat el llibre La senda dels lladres a Oliva i Dénia, el programa Aigua en Cistella de Ràdio Nou, que aleshores conduïa la periodista Reis Juan, feia un repàs als trets més característics i singulars del bandolerisme vuitcentista que es va manifestar en terres valencianes. Si us interessa, podeu escoltar ara l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:

diumenge, 13 de novembre de 2011

Quan 'La senda dels lladres' va passar per Gandia Televisió

Fou el 16 de desembre de 2008, tot just divuit dies després que la Societat Coral el Micalet em lliurara el XV Premi Francesc Ferrer Pastor d'investigació vers la llengua, la cultura o la societat. El reportatge, signat per la periodista olivera Gemma Fullana Llin, fou emés en el programa Culturàlia de Gandia Televisió.

video

dijous, 3 de novembre de 2011

Un roder anomenat Llutxent

A l'abril del 2009 eixia publicat aquest article en el programa de les festes patronals de moros i cristians Llutxent 2009, la ressenya bibliogràfica del qual la trobareu en Bibliografia de l'autor -Material de Consulta-. El treball estudia la trajectòria d'un dels nou caps de la Quadrilla de Bandits de Vilallonga, la qual va operar durant els primers anys de la Regència de Maria-Cristina (v. t. La senda dels lladres, pp. 149-167). Si voleu accedir al seu contingut i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les més grans).

diumenge, 2 d’octubre de 2011

El robatori de Benimassot: la realitat

El 16 d'agost de 2011 vaig impartir a la plaça Major de Benimassot, municipi de la comarca del Comtat, la conferència titulada El robatori de Benimassot, on revelava molts dels detalls i misteris que envolten aquest fet succeït al febrer de 1874. L'acte organitzat pel consistori benimassoter fou introduït i presentat pel contestà Pablo León Vidal, professor d'Història i historiador. A la cita hi van acudir al voltant d'un centenar de persones. Posteriorment, el periòdic Ciudad de Alcoy publicava el contingut de la meua intervenció en dues entregues (la primera, el diumenge 21 d'agost; i la segona, el diumenge 28 d'agost), informació que ara teniu a l'abast. Si voleu consultar ambdós articles heu de prémer sobre les imatges següents (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí
-Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-les més grans).

dimecres, 7 de setembre de 2011

El robatori de Benimassot: la llegenda


En 1981, el tarbener Miquel Signes i Molines treia a la llum el llibre Historias de mi pueblo: (Tárbena), un dels capítols del qual estava dedicat al robatori de Benimassot (El Comtat). En Los siete niños de Tárbena (La gesta de Benimasot), Signes contava aquell cèlebre episodi de bandolerisme, barrejant elements d’una aparença més o menys històrica amb uns altres de ficticis i imaginatius. Anys més endavant, l’1 de juny de 1986, Francisco Gonzalo Seijo Alonso escrivia un article en el diari Información, on revelava més dades del famós atracament, però sense abandonar el gènere literari del relat fantàstic. Més recentment, Juan Luis Román del Cerro tornava a repassar, en la mateixa línia narrativa de Signes i Seijo, tots els detalls que van envoltar aquell succés en l’article Los bandoleros de Benimassot, que fou publicat el 4 d’abril de 2004 pel periòdic Información i que ara podeu consultar i àdhuc desar en l’enllaç següent:
 

diumenge, 21 d’agost de 2011

Bandolerisme a Riola i rodalia en temps d'Elío

Ací teniu l'article que he publicat en el programa de festes de Riola del 2011, la ressenya bibliogràfica del qual la trobareu en Bibliografia de l'autor -Material de Consulta-. El treball analitza quatre robatoris perpetrats entre el gener de 1818 i el maig de 1819 a Albalat de la Ribera, Cullera i Riola (v. t. La senda dels lladres, pp. 81-82). Si voleu accedir al seu contingut i fins i tot desar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents per tal d'engrandir-les (en primer lloc, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

diumenge, 14 d’agost de 2011

El bandolerisme i la premsa del segle XIX


El 8 d'octubre de 2010, quan em trobava a Alfarb (La Ribera Alta) presentant El Tio Joan de la Marina, els alfarbins Miquel Sanz, més conegut com el Roig, i Paco Pardo em relataven el final que van patir els roders Pauet i el Roig de Catarroja (en realitat, es referien al Blauet de Riba-roja), versió que sempre s'ha contat a Alfarb i que la podeu llegir a continuació:

Pauet i el Blauet s’amagaven a cal Tio Forroll, qui vivia en la penúltima casa del Raval d’Alfarb. Els dos bandolers, encara que tenien molta confiança en el Tio Forroll, mai soltaven els mosquetons, ni fins i tot quan se n’anaven a dormir. Es veu que, després d’un temps, el Tio Forroll va pactar amb la Guàrdia Civil l’entrega dels dos roders, però primerament havia d’aconseguir que estigueren desarmats. Una nit, després de convéncer Pauet i el Blauet que es desferen de les armes abans de gitar-se i quan els dos estaven torrats com a soques, va donar la contrasenya corresponent i de seguida van aparéixer en l’habitatge quatre parelles de la benemèrita. Tot seguit, quan la Guàrdia Civil se’ls emportava detinguts pel riu (que està al final del Raval) cap a l’horta, el Blauet anava plorant i Pauet li va dir: "No sé perquè plores si ja saps què ens faran!". I tant que Pauet sabia quin destí els esperava. De fet, el cap dels guàrdies no tardava a deixar-los-ho caure sense embuts: "Bé, com ja sabeu on anem, voleu dir l'última voluntat?". Aleshores, Pauet va respondre: "Només li demane mitja hora per anar al poble i li done la meua paraula que torne", a la qual cosa el guàrdia li va contestar que ell no podia fer això. Pauet volia executar la venjança i liquidar el Tio Forroll per haver-lo delatat. Al cap d’un temps, el Tio Forroll va comprar moltes terres a Alfarb, potser amb els diners que s’havien deixat Pauet i el Blauet a sa casa.

Si consulteu les pp. 140-141 d'El Tio Joan de la Marina, us adonareu que la versió oficial que van publicar els periòdics de l'època no té res a veure amb la que s'ha conservat any rere any a Alfarb. I és que, a partir de la Restauració, alguns rotatius van servir fidelment al poder executiu com a mitjans propagandístics. Aquell fou un altre dels recursos emprats per l'Estat en la lluita mampresa contra el fenomen del bandolerisme, una pràctica que fou denunciada i criticada durament per un sector de la premsa.

dissabte, 6 d’agost de 2011

Jaume el Barbut vist per tres viatgers forans


Emilio Soler Pascual, professor d'Història Moderna de la Universitat d'Alacant, és tot un referent en l'estudi dels llibres de viatges que alguns autors romàntics de França i Anglaterra van escriure després de visitar l'Espanya del segle xix, "un país endarrerit, incult, extremadament supersticiós, on l'absolut poder dels púlpits en una nació analfabeta i l'abundant injustícia campava àmpliament al seu gust". I, precisament, van ser els escriptors i els viatgers francesos els qui es van inventar el mite de l'Espanya plena de bandolers generosos que assaltaven els rics i s'afanyaven a socórrer els pobres. El 28 de maig de 2006, Soler recollia en un article publicat en el periòdic Información la impressió que el roder de Crevillent (El Baix Vinalopó) conegut com Jaume el Barbut va causar en lord Carnarvon, Richard Ford i Isidore Justin Severin, el baró Taylor. Ací teniu l'enllaç que facilita l'accés a l'article esmentat:

 Jaume "el barbut" visto por tres viajeros foráneos

dijous, 4 d’agost de 2011

Sebastià Signes i Giner: un roder de Xaló d'origen noble


L'article Sebastià Signes i Giner: un roder de Xaló d'origen noble apareix en el número 8 de la col·lecció Mirades cap a Xaló, titulat La memòria del nostre passat i publicat el 2010 per Edicions 96. El treball estudia el cas d'un bandoler de Xaló (La Marina Alta), fill d'un advocat de Gata de Gorgos i nét d'un murler que gaudia de títol nobiliari. Sebastià Signes fou un dels nombrosos roders que van operar durant la segona meitat de la Dècada Ominosa al País Valencià. Si esteu interessats a adquirir el llibre, podeu contactar amb l'Ajuntament de Xaló (telèfon 96 648 01 01). També teniu l'opció de poder-lo consultar en diverses biblioteques públiques. Si cliqueu l'enllaç següent, sabreu on està disponible a hores d'ara:

Xarxa Electrònica de Lectura Pública

Josep Poler i Cangròs: un roder xeresà que va acabar com Camot


El 25 d'abril de 2009 vaig presentar a la Casa de la Cultura de Xeresa (La Safor) l'opuscle Josep Poler i Cangròs: un roder xeresà que va acabar com Camot. El treball investiga la vida i la trajectòria d'un bandoler que va arribar a fer colla amb el xativí Doménec Giner i Garcia, dit Camot. Hi ha exemplars d'aquesta obra a l'Arxiu Històric de Gandia, la Biblioteca Valenciana, la Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà de la Universitat de València i les biblioteques municipals de Bocairent (La Vall d'Albaida) i Xeresa.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Uns brins de mossarabisme valencià


En 1986, el filòleg Joan Coromines i Vigneaux dissertava sobre l'origen etimològic del terme roder en l'article Uns brins de mossarabisme valencià, publicat en el número 1 de la revista Caplletra. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ens brinda l'avinentesa de recuperar i rellegir aquest document clàssic mitjançant l'enllaç següent:

Uns brins de mossarabisme valencià

Bandolerisme a Barxeta: Bernat i els dos germans Escrivà


Al juliol de 2010, Vicent Sanchis i Martínez presentava el llibre Bandolerisme a Barxeta: Bernat i els dos germans Escrivà, un interessant treball d'investigació que segueix la pista d'una quadrilla de roders que va operar en temps de Ferran VII en una àrea determinada de l'antiga governació de Xàtiva, com són els environs del Buixcarró. Està a la venda en la Biblioteca Municipal de Barxeta (telèfon 96 221 43 13) i també a l'Ajuntament de Barxeta (telèfon 96 221 40 01).

Bandolerisme i delinqüència a les acaballes de l'Antic Règim (País Valencià, 1759-1843)


En 1974, el professor Ardit publicava aquest brillant article en el número 3 de la revista Recerques: Història, Economia i Cultura, el contingut del qual el podeu consultar en l'enllaç següent:

Bandolerisme i delinqüència a les acaballes de l'Antic Règim (País Valencià, 1759-1843)

dimarts, 2 d’agost de 2011

Bibliografia de l'autor

Arcos i Martínez, Manel (2008): “Bandolers a Beniarrés”, dins Fent Poble, 28, pp. 11-13.
— (2009a): “Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d’Oliva”, dins Cabdells: Revista d’investigació de l’Associació Cultural Centelles i Riusech, 7, pp. 83-96.
— (2009b): “Bandolers a Bocairent”, dins Bocairent: Festes a Sant Blai 2009, pp. 113-114.
(2009c): Josep Poler i Cangròs: un roder xeresà que va acabar com Camot.
— (2009d): La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839).
— (2009e): “Roders de Vilallonga (1812-1833)”, dins Bresca: Fulls d’informació i cultura, 27, pp. 12-15.
— (2009f): “Un roder anomenat Llutxent”, dins Llutxent 2009, pp. 44-45.
— (2010a): “El robatori a cal prevere de Bocairent”, dins Bocairent: Festes a Sant Blai 2010, pp. 123-124.
— (2010b): El Tio Joan de la Marina: Un bandoler d’Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878).
— (2010c): “Sebastià Signes i Giner: un roder de Xaló d’origen noble”, dins La memòria del nostre passat, pp. 81-106.
— (2011a): Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833).
— (2011b): “Bandolerisme a Riola i rodalia en temps d'Elío”, dins Riola: Festes 2011, pp. 21-23.
— (2011c): “El robatori de Benimassot /1: Un robatori amb un botí de més de 600 mil euros”, dins Ciudad de Alcoy (21-VIII), pp. 16-17.
— (2011d): “El robatori de Benimassot /y 2: El colp fou perpetrat per un total de 34 roders”, dins Ciudad de Alcoy (28-VIII), pp. 16-17.
— (2011e): “Xaló al roig viu (1844-1851)”, dins L’horitzó de la memòria, pp. 129-148.
— (2012a): “A propòsit del bicentenari de la guerra del Francés”, dins Las Provincias-La Safor (20-I), p. 21.
— (2012b): “El cas del segrest de l’advocat Rausell”, dins Bresca: Fulls d’informació i cultura, 33, pp. 21-23.
— (2012c): “Els segrestadors de la Marina visiten Polop”, dins Polop de la Marina: Festes del Porrat 2012, pp. 79-81.
— (2012d): “L’estranya mort del metge de Montesa”, dins Montesa: festes 2012, pp. 27-29.
— (2012e): Quan els trabucs refilaven: recull d'estudis i assajos del bandolerisme valencià del segle xix.
— (2012f): “Simó, l’últim roder de la Font d’en Carròs”, dins La Font d’en Carròs: Festes 2012, pp. 29-32.
— (2013): El robatori de Benimassot: un misteri, una llegenda i uns quants roders de la Marina.
— (2015a): “Aproximació a la Setla de Nunyes del segle xix”, dins Llibre de Festes de Setla, pp. 10-14.
— (2015b): Conflicte d’interessos: bandolerisme i vendetta a la Marina Alta en temps de cacics (1844-1875).
— (2015c): Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada: tres germans, tres bandolers i una història oblidada (1869-1873).

Manel Arcos i Martínez




Vaig nàixer a Oliva, Safor, País Valencià, l'11 de setembre de 1965.
Sóc llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. A la tardor de 1985, quan comptava vint anys i cursava tercer de Filologia a València, em vaig incorporar a l’equip humà que feia possible el funcionament de Ràdio Puça. Més endavant vaig conduir, entre el juny de 1986 i el juny de 1989, diversos programes culturals a Ràdio Oliva.
Des del juliol de 1989, i després de passar unes proves d’accés a Aitana –llavors Centre Territorial de TVE a València–, vaig treballar en la redacció de Ràdio 4 a València durant el temps que aquesta emissora va funcionar (1989-1991). També vaig ser redactor de RNE a València (1991-1992), guionista a Canal 9 en 1992 i redactor a Ràdio 9 en 1999.
Entre els anys 2000-2005 vaig impartir cursos de català a l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE). Així mateix, entre el 2007 i el 2008 vaig ser corrector de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Des de l’abril de 2011 sóc director de la revista Cabdells, editada per l’Associació Cultural Centelles i Riusech d’Oliva. Entre el 2 d’octubre de 2012 i el 23 de juny de 2015, vaig dirigir i vaig presentar el programa Paraules en silenci a Ràdio Pego.
Val a dir que el programa Paraules en silenci va ser guardonat, el 29 d’abril de 2013, pel jurat de la 13a edició dels Premis Ràdio Associació, convocats per la RAC de Catalunya, amb la Menció de Qualitat, en la categoria de millor programa de ràdio local, “per divulgar amb llenguatge actual i utilitzant els recursos del mitjà, la qualitat de la literatura catalana, en especial la poesia."

Guardons

1) XV Premi d’Investigació Històrica Francesc Ferrer i Pastor, atorgat al novembre de 2008 per la Societat Coral El Micalet pel treball La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839).
2)  XIV Beca d’Investigació Ciutat de Dénia, aconseguida al març de 2011 pel projecte Els segrestadors de la Marina: bandolerisme en temps de revolució (1869-1875).

BIOGRAFIA A VIQUIPÈDIA