dimecres, 3 de maig de 2017

El Bombo

Així era conegut popularment l'últim roder de renom de la Marina Alta. Salvador Pasqual Dominguis Perles (Pego, 12 d’octubre de 1848 — Pego, 17 de juny de 1896) era fill del pegolí Antoni Dominguis Grimalt i la calpina Francesca Perles Sau.
Llaurador de professió, no sabia llegir ni escriure. Feia un metre seixanta-sis d’estatura i tenia el pèl, les celles i els ulls negres, la cara, el nas i la boca regulars, el pit una mica ixent i el color sa, entre ros i moré. En 1892 anava afaitat, vestia jupetí i pantalons foscos, duia barret fort i manta negres i calçava espardenyes.
El Bombo fou un dels quatre pegolins —els altres tres van ser el Tongo, el Xocolateret i Petós— que van ser enjudiciats en 1884 per l’assassinat del també pegolí Daniel Sena Colubi. Tots quatre van ser condemnats a cadena perpètua a pesar que, en la vista oral i pública, la Fiscalia havia sol·licitat la pena de mort per a ell, el Tongo i el Xocolateret i la cadena perpètua per a Petós. Aquell judici es va celebrar a Altea. Dels calabossos d’aquella població va provar d’escapar-se a l’agost de 1884.
Estigué confinat a Melilla, al penal de la plaça i quarter de San Fernando, fins que a la fi de 1890 es va evadir amb el soldat Gregori Soler Pérez, de l’Alfàs del Pi. Aleshores, tenia quaranta-dos anys i s’havia deixat barba.
De terres africanes va tornar a Pego, on va errar a la ventura durant més de cinc anys, temps durant el qual va recórrer, inclús, alguns municipis limítrofs de la Safor (a Rafelcofer, per posar un exemple, hi ha la cova del Bombo). En aquell moment, el control polític del districte de Pego i de la Marina estava a les mans del cap del Partido Conservador a la comarca i diputat al Congrés, el benisser Antoni Torres Orduña, qui havia heretat tot el poder i els privilegis dels dos grans cacics locals: el seu cunyat Joan Sala Feliu —mort en 1885— i el seu sogre Pere Pasqual Sala Ciscar —difunt en 1901. Torres comptava amb la col·laboració del diputat provincial, l’advocat i terratinent pegolí Alexandre Sendra Burgos, i aprofitava la seua estada a Madrid per a aconseguir nombrosos contractes de construcció de carreteres.
El Bombo va venjar la mort per enverinament d’una filla que la seua esposa havia tingut en un matrimoni anterior. A la dita jove li deien Innocència Cots Franquesa i estava casada amb el també pegolí Rafael Cardona Sendra. Aquell crim succeïa al novembre de 1891. Quatre mesos després matava Rafael Cardona a la partida de les Planes de la vila, després de disparar-li cinc trets amb una escopeta revòlver. El cadàver de la víctima presentava quatre ferides al cap i el cos.
Fou abatut per la Guàrdia Civil en terme de Pego un matí de juny de 1896. Aquell dia portava un rifle de dotze tirs i dues bosses amb vint-i-cinc cartutxos.
Va estar casat amb la pegolina Josepa Teresa Franquesa Sendra, amb qui no va tenir descendència.

Carretera d'Oliva a Pego (Arxiu Municipal de Pego, ca. 1900).

divendres, 27 de gener de 2017

Botiga "on-line" d'Edicions del Sud

Fa un moment ha començat a funcionar la botiga on-line d'Edicions del Sud, pàgina web que ha estat dissenyada i programada pel jove saforenc Samuel Romero i que es presenta amb la magnífica foto del Benicadell, feta a l'alba des de l'ombria de la Safor pel també saforenc Òscar Martí. Per si us abelleix visitar-la i veure els productes que s'hi ofereixen, ací teniu l'enllaç: