divendres, 3 de juny de 2016

Bandolers, lladres...

Aquest és el títol de la ressenya que, sobre el meu llibre La senda dels lladres, Vicent Àlvarez va publicar en l’edició de Las Provincias del 2 d’agost de 2009. Llavors, Àlvarez escrivia:

Els nostres majors sempre ens parlaren i contaren històries de bandolers a les nostres comarques; ara, un estudiós, Manel Arcos, ha dedicat temps i treball al cas del bandolerisme a la Governació de Dénia, en concret a la serra de Mostalla, durant el període de 1806 a 1839, i , aleshores, he tingut l'ocasió de llegir el seu llibre, publicat per la Universitat de València (Manuel Arcos, 'La senda del lladres, bandolerisme als voltans de la serra de Mostalla'), en el qual ens detalla amb rigor les accions dels roders en una part del nostre territori, així com, també, la duríssima repressió exercida per part de l'exèrcit i la justícia.
La nòmina dels bandolers, o lladres, és molt ampla, i les causes de la seua acció tenen molt a veure amb la situació de misèria què es vivia. Tanmateix, cal remarcar el seu paper durant l'ocupació de les tropes franceses com guerrillers 'patriotes'.
El bandolerisme valencià presenta les seues peculiaritats, sorprén el grau de violència que es vivia a les nostres no fa gaire temps, amb molts homicidis i accions violentes. L'autor contextualitza els fets amb molt de detall i rigor, durant un període dominat per l'absolutisme monàrquic, enmig d'una gran crisi econòmica. Dénia era el centre polític i militar des del qual es governava una gran extensió de pobles, tals com Oliva, Pego, Pedreguer, Gandia, Potries, Ondara, Orba, Parcent, Bellreguard, Sagra, la Vall de Gallinera, Guadalest... i des de l'esmentada Dénia i València es comandava l'acció militar.
En un escrit de les autoritats es deia com estava assabentada la justícia de «los notórios robos, muertes e insultos que se observan en los pueblos de esta governación... por la cuadrilla de malhechores y foragidos que les infestan en perjuicio de la sociedad politica, y tranquilidad de los honrrados vasallos del Rey».
L'autor ha centrat el seu treball en un espai determinat, unes serres i voltants. Així i tot, el text dona una imatge molt curiosa d'aquell, passat de violència, no tant distant del present. Els nostres paisatges, com Sagària, el Montgó, la Gallinera, la Falconera, el Buixcarró, etc., van ser l'escenari de l'enfrontament entre pobres i rics, entre bandolers i militars. Alguns noms dels bandolers son cridaners: el Tramusser de Benirredrà, el Coix de Gandia, Palmeret, el Mut, el Frare del Barranc, el Seguinet, el Rajoler d'Ador, el Valent... 
Segurament la lectura del llibre pot recordar fets que la tradició oral ha conservat; tanmateix, ens aproxima a un relat històric molt interessant i que ens situa en una societat en transició del antic règim, amb uns conflictes socials propis de les contradiccions del sistema senyorial, al cap i a la fi el bandolerisme és el resultat del conflicte entre pobres i rics. Especial consideració cal fer sobre la duresa de la repressió del bandolerisme, tractat com una qüestió quasi militar, amb execucions exemplars sumàries als carrers dels nostres pobles. Una lectura força curiosa.

dilluns, 9 de maig de 2016

Entrevista a Ràdio Pego

Aquesta és l'entrevista que em van fer Vicent Morera i Joan Sendra al seu programa Pego, París i Londres, del dijous 12 de juny de 2014. Va ser quasi una hora de tertúlia sobre el tema del bandolerisme i, en especial, sobre el meu llibre El robatori de Benimassot.

video

dissabte, 2 d’abril de 2016

Entrevista a Comarcal TV

Aquesta és l'entrevista que em va fer José Antonio San Martín en l'edició del Bon Dia Comarcal del dijous 31 de març de 2016. Llavors, vaig parlar dels bandolers valencians del segle xix, del meu llibre Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada i, irremeiablement, dels lladres i els corruptes dels nostres dies.

video

dijous, 31 de març de 2016

Entrevista al programa "L'hora de la veritat"

En el document sonor següent, podeu escoltar els detalls més significatius del robatori de Benimassot, sens dubte el robatori de la història del País Valencià i, amb diferència, l'episodi de bandolerisme que més recorda la tradició oral. Aquests comentaris els vaig fer en l'entrevista que Majo Puig em va fer en directe el dilluns, 3 de febrer de 2014, per al seu programa L'hora de la veritat, de Ràdio Pego.

video

diumenge, 10 de gener de 2016

"El robo de Benimassot", ja a la venda

El 30 de desembre de 2015 es feia realitat el projecte que em va tenir ocupat durant els sis mesos anteriors. Aquell dia, quan es complia tot just el 150 aniversari del naixement de l'escriptor britànic Rudyard Kipling, eixien al carrer els primers exemplars del meu primer llibre traduït al castellà, El robo de Benimassot.
De l'edició i la publicació d'El robo de Benimassot s'han fet càrrec David Vidal i El Petit Editor, mentre que la il·lustració de la portada és obra de l'artista d'Oliva, David Llorca Ponzoda. Com a nota anecdòtica, val a dir que ja hi ha exemplars que van de camí cap a Alemanya, Escòcia i Rússia.
De moment, El robo de Benimassot està disponible a la Llibreria Públics, de Dénia; la Llibreria La Costera, de Xàtiva; Gavina Llibres, de Gandia; les llibreries Borràs, Les Fonts i Pàgina3 d'Oliva; la Llibreria Vàzquez, de Calp; i la Llibreria Bullanga, de Castelló de Rugat. I també se'n poden fer comandes, directament, trucant al telèfon 620 99 73 77 o dirigint-se al correu següent:

edicionsdelsud@gmail.com
  
 
Signant exemplars a la Xara, Dénia (Autor de la foto: Josep Ahuir, 2016).