Bandolers, des del Mondúber al Montgó

El 22 de gener de 2010, el diari Levante-EMV publicava, en el número 695 del suplement cultural Posdata, la crítica del periodista i escriptor, Antoni Zaragozà, sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar sobre el botó dret del ratolí i, seguidament, heu de triar l'opció 'Visualitza la imatge').

 

A propòsit del Tramusseret de Benirredrà

Una quadrilla de roders que des de la primavera de 1797 va fer estralls a les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i el Comtat va ser l’acabdillada per Vicent Mas Capó, sobrenomenat el Tramusseret i fill de Benirredrà, població propera a Gandia. En relació amb el lloc de naixença del Tramusseret, val a dir que la historiografia va sostenir en un principi que era de Beniardà, municipi de la Marina Baixa radicat a la vall de Guadalest. El susdit argument, emperò, sempre ha pecat de poca solidesa. Només hem de veure que molts dels companyons del Tramusseret eren de la Safor. El que va passar en el seu moment fou que alguns investigadors es van fiar d’una font primera, com són els llibres de desemparats, sentenciats i ajusticiats de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats de València, en un dels quals hi ha anotat que el Tramusseret era de Beniardà. La confusió ha estat sempre patent. I tot rau en la transformació per permutació del topònim oficial Benirredrà en la forma vulgar Beniadrà, l’ús de la qual està fortament arrelat entre els benirredrans i les benirredranes. Entre Beniadrà i Beniardà, per tant, hi ha escasses diferències. Si comparem els dos mots, detectem una espècie de conflicte homonímic, per dir-ho d’alguna manera.
[M. Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]

 

Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).

Els fets de Canals i la fi del Gat de Carlet

Si hi ha un episodi de bandolerisme que destaca per la seua extrema brutalitat és el tiroteig esborronador i acarnissat que es va desencadenar, el 25 de gener de 1828, al número cinquanta-dos del carrer del Mig de Canals (La Costera, País Valencià). Es pot dir que aquell enfrontament armat va ser el més sagnant i dantesc de tots els que van sostenir els roders i les forces d’ordre públic al llarg del segle xix. L'emboscada era dirigida personalment pel mateix governador de Xàtiva, Bernat Peris, contra el Gat de Carlet i tres dels seus amics més íntims –els canalins Pep de Llorenç i el Confit i el Fraret de Vallada–, gràcies a una delació de Joaquim Escuder, natural de la Granja de la Costera i component de la quadrilla. Encara que no se sap el nombre exacte d'efectius militars i policials que hi van intervenir, es calcula que en van ser més de cent cinquanta, tot això sense comptar els civils que també hi van participar. Un succés que va contribuir a forjar la llegenda del Gat de Carlet. Aquest bandoler va preferir morir d'una trabucada disparada per un dels seus companys, abans d'entregar-se viu a la justícia.

Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu consultar les pp. 109-124 del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833).

Imatge 1: Vista parcial del carrer del Mig de Canals.
Imatges 2 i 3: Indult concedit pel capità general de València al confident Escuder (Arxiu Municipal de Xàtiva, llig. 757, exp. núm. 7, 27 de gener de 1828).

Bandolers a Bocairent

Aquest és el títol del segon dels meus articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Bandolers a Bocairent va eixir publicat, al febrer del 2009, en el programa de festes editat a la vila bocairentina en honor a sant Blai. El treball estudia el robatori perpetrat, al març de 1817, per una quadrilla de roders de la Safor, la Vall d’Albaida i el Comtat a ca Martí Belda Belda. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre les imatges següents (tot seguit, heu de clicar sobre el botó dret del ratolí i, finalment, heu de triar l’opció ‘Visualitza la imatge’ per tal de veure-les ampliades).

Rescatant la memòria dels bandolers

L'edició de la Safor del diari Levante-EMV publicava, el 16 d'agost de 2011, un reportatge sobre el llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar sobre el botó dret del ratolí i, seguidament, heu de triar l'opció 'Visualitza la imatge').

La Safor fou terra de bandolers

El 7 de desembre de 2008, el periòdic Levante-EMV publicava, en la seua edició de la Safor (País Valencià), el primer article sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). El treball era signat pel periodista oliver, Miquel-Àngel Font i Sempere, i eixia a la llum a poc d'espai que la Societat Coral el Micalet em guardonara amb el XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació vers la llengua, la cultura o la societat.

Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva

Ací teniu l'article que va eixir publicat en el número 7 de la revista Cabdells, i que ara podeu consultar i, fins i tot, desar-lo del Racó Català:

Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva