dimecres, 3 de maig del 2017

El Bombo

Així era conegut popularment l'últim roder de renom de la Marina Alta. Salvador Pasqual Dominguis Perles (Pego, 12 d’octubre de 1848 — Pego, 17 de juny de 1896) era fill del pegolí Antoni Dominguis Grimalt i la calpina Francesca Perles Sau.
Llaurador de professió, no sabia llegir ni escriure. Feia un metre seixanta-sis d’estatura i tenia el pèl, les celles i els ulls negres, la cara, el nas i la boca regulars, el pit una mica ixent i el color sa, entre ros i moré. En 1892 anava afaitat, vestia jupetí i pantalons foscos, duia barret fort i manta negres i calçava espardenyes.
El Bombo fou un dels quatre pegolins —els altres tres van ser el Tongo, el Xocolateret i Petós— que van ser enjudiciats en 1884 per l’assassinat del també pegolí Daniel Sena Colubi. Tots quatre van ser condemnats a cadena perpètua a pesar que, en la vista oral i pública, la Fiscalia havia sol·licitat la pena de mort per a ell, el Tongo i el Xocolateret i la cadena perpètua per a Petós. Aquell judici es va celebrar a Altea. Dels calabossos d’aquella població va provar d’escapar-se a l’agost de 1884.
Estigué confinat a Melilla, al penal de la plaça i quarter de San Fernando, fins que a la fi de 1890 es va evadir amb el soldat Gregori Soler Pérez, de l’Alfàs del Pi. Aleshores, tenia quaranta-dos anys i s’havia deixat barba.
De terres africanes va tornar a Pego, on va errar a la ventura durant més de cinc anys, temps durant el qual va recórrer, inclús, alguns municipis limítrofs de la Safor (a Rafelcofer, per posar un exemple, hi ha la cova del Bombo). En aquell moment, el control polític del districte de Pego i de la Marina estava a les mans del cap del Partido Conservador a la comarca i diputat al Congrés, el benisser Antoni Torres Orduña, qui havia heretat tot el poder i els privilegis dels dos grans cacics locals: el seu cunyat Joan Sala Feliu —mort en 1885— i el seu sogre Pere Pasqual Sala Ciscar —difunt en 1901. Torres comptava amb la col·laboració del diputat provincial, l’advocat i terratinent pegolí Alexandre Sendra Burgos, i aprofitava la seua estada a Madrid per a aconseguir nombrosos contractes de construcció de carreteres.
El Bombo va venjar la mort per enverinament d’una filla que la seua esposa havia tingut en un matrimoni anterior. A la dita jove li deien Innocència Cots Franquesa i estava casada amb el també pegolí Rafael Cardona Sendra. Aquell crim succeïa al novembre de 1891. Quatre mesos després matava Rafael Cardona a la partida de les Planes de la vila, després de disparar-li cinc trets amb una escopeta revòlver. El cadàver de la víctima presentava quatre ferides al cap i el cos.
Fou abatut per la Guàrdia Civil en terme de Pego un matí de juny de 1896. Aquell dia portava un rifle de dotze tirs i dues bosses amb vint-i-cinc cartutxos.
Va estar casat amb la pegolina Josepa Teresa Franquesa Sendra, amb qui no va tenir descendència.

Carretera d'Oliva a Pego (Arxiu Municipal de Pego, ca. 1900).

divendres, 27 de gener del 2017

Botiga "on-line" d'Edicions del Sud

Fa un moment ha començat a funcionar la botiga on-line d'Edicions del Sud, pàgina web que ha estat dissenyada i programada pel jove saforenc Samuel Romero i que es presenta amb la magnífica foto del Benicadell, feta a l'alba des de l'ombria de la Safor pel també saforenc Òscar Martí. Per si us abelleix visitar-la i veure els productes que s'hi ofereixen, ací teniu l'enllaç:



divendres, 3 de juny del 2016

Bandolers, lladres...

Aquest és el títol de la ressenya que, sobre el meu llibre La senda dels lladres, Vicent Àlvarez va publicar en l’edició de Las Provincias del 2 d’agost de 2009. Llavors, Àlvarez escrivia:

Els nostres majors sempre ens parlaren i contaren històries de bandolers a les nostres comarques; ara, un estudiós, Manel Arcos, ha dedicat temps i treball al cas del bandolerisme a la Governació de Dénia, en concret a la serra de Mostalla, durant el període de 1806 a 1839, i , aleshores, he tingut l'ocasió de llegir el seu llibre, publicat per la Universitat de València (Manuel Arcos, 'La senda del lladres, bandolerisme als voltans de la serra de Mostalla'), en el qual ens detalla amb rigor les accions dels roders en una part del nostre territori, així com, també, la duríssima repressió exercida per part de l'exèrcit i la justícia.
La nòmina dels bandolers, o lladres, és molt ampla, i les causes de la seua acció tenen molt a veure amb la situació de misèria què es vivia. Tanmateix, cal remarcar el seu paper durant l'ocupació de les tropes franceses com guerrillers 'patriotes'.
El bandolerisme valencià presenta les seues peculiaritats, sorprén el grau de violència que es vivia a les nostres no fa gaire temps, amb molts homicidis i accions violentes. L'autor contextualitza els fets amb molt de detall i rigor, durant un període dominat per l'absolutisme monàrquic, enmig d'una gran crisi econòmica. Dénia era el centre polític i militar des del qual es governava una gran extensió de pobles, tals com Oliva, Pego, Pedreguer, Gandia, Potries, Ondara, Orba, Parcent, Bellreguard, Sagra, la Vall de Gallinera, Guadalest... i des de l'esmentada Dénia i València es comandava l'acció militar.
En un escrit de les autoritats es deia com estava assabentada la justícia de «los notórios robos, muertes e insultos que se observan en los pueblos de esta governación... por la cuadrilla de malhechores y foragidos que les infestan en perjuicio de la sociedad politica, y tranquilidad de los honrrados vasallos del Rey».
L'autor ha centrat el seu treball en un espai determinat, unes serres i voltants. Així i tot, el text dona una imatge molt curiosa d'aquell, passat de violència, no tant distant del present. Els nostres paisatges, com Sagària, el Montgó, la Gallinera, la Falconera, el Buixcarró, etc., van ser l'escenari de l'enfrontament entre pobres i rics, entre bandolers i militars. Alguns noms dels bandolers son cridaners: el Tramusser de Benirredrà, el Coix de Gandia, Palmeret, el Mut, el Frare del Barranc, el Seguinet, el Rajoler d'Ador, el Valent... 
Segurament la lectura del llibre pot recordar fets que la tradició oral ha conservat; tanmateix, ens aproxima a un relat històric molt interessant i que ens situa en una societat en transició del antic règim, amb uns conflictes socials propis de les contradiccions del sistema senyorial, al cap i a la fi el bandolerisme és el resultat del conflicte entre pobres i rics. Especial consideració cal fer sobre la duresa de la repressió del bandolerisme, tractat com una qüestió quasi militar, amb execucions exemplars sumàries als carrers dels nostres pobles. Una lectura força curiosa.

dilluns, 9 de maig del 2016

Entrevista a Ràdio Pego

Aquesta és l'entrevista que em van fer Vicent Morera i Joan Sendra al seu programa Pego, París i Londres, del dijous 12 de juny de 2014. Va ser quasi una hora de tertúlia sobre el tema del bandolerisme i, en especial, sobre el meu llibre El robatori de Benimassot.

dissabte, 2 d’abril del 2016

Entrevista a Comarcal TV

Aquesta és l'entrevista que em va fer José Antonio San Martín en l'edició del Bon Dia Comarcal del dijous 31 de març de 2016. Llavors, vaig parlar dels bandolers valencians del segle xix, del meu llibre Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada i, irremeiablement, dels lladres i els corruptes dels nostres dies.

dijous, 31 de març del 2016

Entrevista al programa "L'hora de la veritat"

En el document sonor següent, podeu escoltar els detalls més significatius del robatori de Benimassot, sens dubte el robatori de la història del País Valencià i, amb diferència, l'episodi de bandolerisme que més recorda la tradició oral. Aquests comentaris els vaig fer en l'entrevista que Majo Puig em va fer en directe el dilluns, 3 de febrer de 2014, per al seu programa L'hora de la veritat, de Ràdio Pego.

diumenge, 10 de gener del 2016

"El robo de Benimassot", ja a la venda

El 30 de desembre de 2015 es feia realitat el projecte que em va tenir ocupat durant els sis mesos anteriors. Aquell dia, quan es complia tot just el 150 aniversari del naixement de l'escriptor britànic Rudyard Kipling, eixien al carrer els primers exemplars del meu primer llibre traduït al castellà, El robo de Benimassot.
De l'edició i la publicació d'El robo de Benimassot s'han fet càrrec David Vidal i El Petit Editor, mentre que la il·lustració de la portada és obra de l'artista d'Oliva, David Llorca Ponzoda. Com a nota anecdòtica, val a dir que ja hi ha exemplars que van de camí cap a Alemanya, Escòcia i Rússia.
De moment, El robo de Benimassot està disponible a la Llibreria Públics, de Dénia; la Llibreria La Costera, de Xàtiva; Gavina Llibres, de Gandia; les llibreries Borràs, Les Fonts i Pàgina3 d'Oliva; la Llibreria Vàzquez, de Calp; i la Llibreria Bullanga, de Castelló de Rugat. I també se'n poden fer comandes, directament, trucant al telèfon 620 99 73 77 o dirigint-se al correu següent:

edicionsdelsud@gmail.com
  
 
Signant exemplars a la Xara, Dénia (Autor de la foto: Josep Ahuir, 2016).

dilluns, 9 de novembre del 2015

Sobre "Conflicte d'interessos"

Ací teniu l'article que la periodista Rosa Ivars va signar en l'edició del dissabte, 31 d'octubre de 2015, del setmanari Canfali Marina Alta, sobre el meu llibre Conflicte d'interessos: bandolerisme i vendetta a la Marina Alta en temps de cacics (1844-1875) [El Petit Editor, 2015].
Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').


dimarts, 28 de juliol del 2015

Aproximació a la Setla de Nunyes del segle XIX

Aquest és el títol de l'estudi que va eixir publicat, al juliol del 2015, en el programa de festes de Setla de Nunyes (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre les imatges següents (tot seguit, heu de clicar
sobre el botó dret del ratolí i, finalment, heu de triar l’opció ‘Visualitza la imatge’ per tal de veure-les ampliades).

  

dilluns, 20 de juliol del 2015

Sobre "Acabaren com Camot"

Ací teniu la ressenya que el cantautor, escriptor i poeta Carles Enguix i Borràs va fer per a l'edició de la Safor del periòdic Levante-EMV del 4 de juliol de 2015, sobre el meu llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

dilluns, 15 de juny del 2015

Entrevista al programa "Pego, París i Londres"

El dijous, 4 de juny de 2015, els professors Vicent Morera, Ferran Ferrando i Joan Sendra em convidaven al seu programa Pego, París i Londres de Ràdio Pego, perquè parlara del bandolerisme valencià del segle XIX i, especialment, perquè contara els detalls més rellevants dels meus llibres  Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada i Conflicte d'interessos: bandolerisme i vendetta a la Marina Alta en temps de cacics (1844-1875).

divendres, 8 de maig del 2015

Entrevista en la 50 Fira del Llibre de València

El dissabte, 2 de maig de 2015, vaig estar en la Fira del Llibre de València, per tal del presentar els meus llibres Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada i Conflicte d'interessos. Abans de l'acte, però, vaig ser entrevistat pel periodista Manolo Gil, perquè parlara del bandolerime valencià del segle xix i també dels meus nous treballs d'investigació.

 

dimecres, 15 d’abril del 2015

Entrevista en 'Hoy por hoy' de Radio Alcoy-Cadena Ser

L'entrevista me la feia la periodista Lucía Gadea i es va emetre, el 13 d'abril de 2015, en el programa Hoy por hoy de Radio Alcoy-Cadena Ser. En ella, vaig comentar alguns detalls dels meus treballs d'investigació i, en especial, de l'últim, Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada: tres germans, tres bandolers i una història oblidada.