I que dos ciris tinguen flama…

Aquest és el títol de l'article que el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, va escriure sobre el meu treball El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878) en el Posdata, suplement cultural del diari Levante-EMV, del 22 d'octubre de 2010 (núm. 721, p. 3). Si voleu accedir al contingut de l'article i inclús guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

Entrevista al programa 'Pego, París i Londres' de Ràdio Pego

El dijous 11 de novembre de 2011, els professors Vicent Morera i Joan Sendra em convidaven al seu programa Pego, París i Londres de Ràdio Pego, perquè els parlara de bandolerisme i, alhora, els contara els detalls més significatius d'aquest fenomen social i l'evolució que va experimentar al País Valencià al llarg del Vuit-cents. Ara podeu escoltar l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:

Presentació a Ontinyent del llibre 'Acabaren com Camot'

L'acte es va celebrar el divendres, 1 de juny de 2012, a la Biblioteca Pública Sant Josep. Entre els assistents es trobava l'escriptor i novel·lista ontinyentí, Ramón Cerdá Sanjuán, qui ho va gravar tot i, posteriorment, va muntar un reportatge de vídeo que recollia un dels moments més àlgids i aplaudits, com ara quan els músics Jesús Barranco Gonzàlez i Xavi Requena Reig, tots dos membres del grup Gent del Desert, van interpretar en directe la cançó La fuga de Cameta.

Bandolers, des del Mondúber al Montgó

El 22 de gener de 2010, el diari Levante-EMV publicava, en el número 695 del suplement cultural Posdata, la crítica del periodista i escriptor, Antoni Zaragozà, sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (per a veure-les ampliades, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

 

A propòsit del Tramusseret de Benirredrà

Una quadrilla de roders que des de la primavera de 1797 va fer estralls a les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i el Comtat va ser l’acabdillada per Vicent Mas Capó, sobrenomenat el Tramusseret i fill de Benirredrà, població propera a Gandia. En relació amb el lloc de naixença del Tramusseret, val a dir que la historiografia va sostenir en un principi que era de Beniardà, municipi de la Marina Baixa radicat a la vall de Guadalest. El susdit argument, emperò, sempre ha pecat de poca solidesa. Només hem de veure que molts dels companyons del Tramusseret eren de la Safor. El que va passar en el seu moment fou que alguns investigadors es van fiar d’una font primera, com són els llibres de desemparats, sentenciats i ajusticiats de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats de València, en un dels quals hi ha anotat que el Tramusseret era de Beniardà. La confusió ha estat sempre patent. I tot rau en la transformació per permutació del topònim oficial Benirredrà en la forma vulgar Beniadrà, l’ús de la qual està fortament arrelat entre els benirredrans i les benirredranes. Entre Beniadrà i Beniardà, per tant, hi ha escasses diferències. Si comparem els dos mots, detectem una espècie de conflicte homonímic, per dir-ho d’alguna manera.
[M. Arcos i Martínez, Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), 2011, pp. 22 i 23]

 

Vista general de la devesa i l'horta de Gandia, presa des del cim del massís del Mondúber (Font: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, t. 1, 1795).

Els fets de Canals i la fi del Gat de Carlet

Si hi ha un episodi de bandolerisme que destaca per la seua extrema brutalitat és el tiroteig esborronador i acarnissat que es va desencadenar, el 25 de gener de 1828, al número 52 del carrer del Mig de Canals (La Costera, País Valencià). Es pot dir que aquell enfrontament armat va ser el més sagnant i dantesc de tots els que van sostenir els roders i les forces d’ordre públic al llarg del segle xix. L'emboscada era dirigida personalment pel mateix governador de Xàtiva, Bernat Peris, contra el Gat de Carlet i tres dels seus amics més íntims –els canalins Pep de Llorenç i el Confit i el Fraret de Vallada–, gràcies a una delació de Joaquim Escuder, natural de la Granja de la Costera i component de la quadrilla. Encara que no se sap el nombre exacte d'efectius militars i policials que hi van intervenir, es calcula que en van ser més de cent cinquanta, tot això sense comptar els civils que també hi van participar. Un succés que va contribuir a forjar la llegenda del Gat de Carlet. Aquest bandoler va preferir morir d'una trabucada disparada per un dels seus companys, abans d'entregar-se viu a la justícia.

Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu consultar les pp. 109-124 del llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833).

Imatge 1: Vista parcial del carrer del Mig de Canals.
Imatges 2 i 3: Indult concedit pel capità general de València al confident Escuder (Arxiu Municipal de Xàtiva, llig. 757, exp. núm. 7, 27 de gener de 1828).

Bandolers a Bocairent

Aquest és el títol del segon dels meus articles sobre el bandolerisme valencià del segle xix (la ressenya bibliogràfica la trobareu en Bibliografia de l'autor –Material de Consulta–). Bandolers a Bocairent va eixir publicat, al febrer del 2009, en el programa de festes editat a la vila bocairentina en honor a sant Blai. El treball estudia el robatori perpetrat, al març de 1817, per una quadrilla de roders de la Safor, la Vall d’Albaida i el Comtat a ca Martí Belda Belda. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre les imatges següents (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les ampliades).

Rescatant la memòria dels bandolers

L'edició de la Safor del diari Levante-EMV publicava, el 16 d'agost de 2011, un reportatge sobre el llibre Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí 
-Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

La Safor fou terra de bandolers

El 7 de desembre de 2008, el periòdic Levante-EMV publicava, en la seua edició de la Safor (País Valencià), el primer article sobre l'assaig La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). El treball era signat pel periodista oliver, Miquel-Àngel Font i Sempere, i eixia a la llum a poc d'espai que la Societat Coral el Micalet em guardonara amb el XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació vers la llengua, la cultura o la societat. Si voleu consultar la informació, heu de prémer sobre la imatge següent (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure més gran la imatge).

Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva

Ací teniu l'article que va eixir publicat en el número 7 de la revista Cabdells, i que ara podeu consultar i, fins i tot, desar-lo del RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert):

Aproximació als aspectes socials del bandolerisme vuitcentista valencià: el cas d'Oliva

Entrevista al programa ‘Encontres’ de Canal Nou 2

El 25 d’octubre de 2010, el programa Encontres de Canal Nou 2, conduït pel periodista Ricard Bellveser, repassava el bandolerisme valencià que es va manifestar al segle XIX i, alhora, analitzava els assajos d'investigació històrica La senda dels lladres i El Tio Joan de la Marina. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

La llegenda del Tio Joan continua viva a Llombai

El llombaí Vicent Climent Ferrando va publicar ahir –15 de gener de 2012–, en l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV, un article sobre bandolerisme titulat Vicent Estruch Mascarell. En realitat, Vicent Estruch Mascarell fou un roder d’Ador (La Safor) conegut pels seus íntims, i també per les seues víctimes i els seus enemics, com el Tio Joan de la Marina. En la columna, Vicent Climent Ferrando resumeix els detalls més significatius de la vida d’aquell bandoler, però sobretot deixa constància de l’existència de tres documents que han fet possible que una rondalla sobre el Tio Joan, que s'ha transmés de pares a fills en terres del marquesat de Llombai (La Ribera Alta), haja quedat immortalitzada per sempre. Si voleu accedir al contingut de l’article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opició 'Obrir vincle').

Que desgraciat que sóc!

Amb aquesta frase mítica, el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, encapçalava la ressenya del meu treball Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), que va aparéixer en el Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-EMV, del 4 de novembre de 2011 (núm. 758, p. 4). Entre altres coses, Zaragozà comentava que el fenomen del bandolerisme “no ha tingut la merescuda atenció per part dels historiadors de casa, pot ser perquè li han atribuït escassa rellevància històrica, cosa que Arcos desmenteix des dels seus llibres, estudis, opuscles i articles que ha dedicat al bandolerisme valencià”. A més a més, Zaragozà subratllava que “l’autor ha esmerçat temps, paciència i una dedicació exhaustiva en la recerca de documentació: arxius, protocols, hemeroteques, biblioteques, lligalls, etc., a més, ha estirat del cabdell de la tradició oral i l’imaginari col·lectiu contrastant-los amb la documentació oficial fins destriar la veracitat dels fets i trobar-se amb uns personatges ben allunyats de l’estereotip popular i de les llegendes romàntiques”. Antoni Zaragozà destacava que el llibre està “escrit amb l’agilitat verbal del periodista d’investigació” i ensems afegia que “Arcos ens ofereix la narració rigorosa d’uns fets certs, d’una història recuperada”. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre la imatge següent (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-la ampliada).