diumenge, 1 de gener del 2012

Que desgraciat que sóc!

Amb aquesta frase mítica, el crític literari i escriptor, Antoni Zaragozà, encapçalava la ressenya del meu treball Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), que va aparéixer en el Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-EMV, del 4 de novembre de 2011 (núm. 758, p. 4). Entre altres coses, Zaragozà comentava que el fenomen del bandolerisme “no ha tingut la merescuda atenció per part dels historiadors de casa, pot ser perquè li han atribuït escassa rellevància històrica, cosa que Arcos desmenteix des dels seus llibres, estudis, opuscles i articles que ha dedicat al bandolerisme valencià”. A més a més, Zaragozà subratllava que “l’autor ha esmerçat temps, paciència i una dedicació exhaustiva en la recerca de documentació: arxius, protocols, hemeroteques, biblioteques, lligalls, etc., a més, ha estirat del cabdell de la tradició oral i l’imaginari col·lectiu contrastant-los amb la documentació oficial fins destriar la veracitat dels fets i trobar-se amb uns personatges ben allunyats de l’estereotip popular i de les llegendes romàntiques”. Antoni Zaragozà destacava que el llibre està “escrit amb l’agilitat verbal del periodista d’investigació” i ensems afegia que “Arcos ens ofereix la narració rigorosa d’uns fets certs, d’una història recuperada”. Si us interessa consultar l’article, heu de prémer sobre la imatge següent (tot seguit, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-la ampliada).