Algunes consideracions d'interés sobre el bandolerisme valencià del XIX

El llibre Guerra, Revolución, Constitución (1808 y 2008), editat en 2012 per Encarna i Carmen Garcia Monerris, conté un estudi de l’historiador Manuel Ardit, titulat Revolución liberal y revuelta campesina treinta años después. En el dit treball, i més concretament en les pàgines 73 i 74, el professor Ardit fa una lúcida reflexió sobre les dificultats que comporta l’anàlisi del bandolerisme valencià del Vuit-cents:

No podía, de todos modos, limitar el estudio de las tensiones sociales a finales del siglo xviii a los enfrentamientos antiseñoriales, y dediqué otro apartado de aquel primer capítulo al estudio de un variado conjunto de antagonismos sociales. Me interesaba especialmente el estudio del bandolerismo, entre otras cosas porque supuse que el estallido de violencia que experimentó el País Valenciano a partir de 1808 debió haber estado precedido por una lenta erosión de la paz social y el bandolerismo parecía un buen indicador. No lo pude estudiar con la debida profundidad porque se trata de un fenómeno cuyo estudio pormenorizado hubiera requerido una atenta investigación sobre fuentes muy variadas.¹¹ Recogí noticias dispersas e incompletas y, sobre todo, analicé detalladamente la información que proporcionaban los Libros de Ajusticiados y Desamparados de la cofradía valenciana de la Virgen de los Desamparados, que tenía, entre otros cometidos, el de enterrar a todos los reos condenados a la pena capital en la ciudad de Valencia. La fuente cubría un período extenso y permitía analizar el fenómeno de una forma serial. Sin embargo no siempre constaba la causa de la condena, por lo que el bandolerismo aparecía encubierto por el fenómeno más general de la violencia interpersonal y la delincuencia genérica. El crecimiento de la delincuencia en el siglo xviii no se mostraba con la nitidez que pensaba encontrar, anque se apreciaba levemente en los años finales de la centuria, apareciendo con mucha claridad el aumento de las condenas a muerte en la primera mitad del siglo xix. Sin embargo encontré un hecho con el que no contaba a priori, y es que la mayoría de los condenados, si no consideramos la comarca de l’Horta, procedían de pueblos que habían sido moriscos antes de 1609. Esto me llevó a concluir que en estas localidades, todas ellas de señorío, era mayor la pobreza, una de las causas que podían llevar a muchos hombres a vivir al margen de la ley. Puede parecer una conclusión hecha con cierta ligereza, pero una investigación en curso todavía inédita ha llegado a las mismas conclusiones.¹²

__________
[11] Así lo ha demostrado la investigación de Manel Arcos i Martínez sobre el bandolerismo de la Safor y la Marina Alta en la primera mitad del siglo xix. Ver, de este autor, La senda dels lladres: Episodis de bandolerisme més ençà i més enllà de la serra de Mostalla (1806-1839), Valencia, Universitat de València, 2009.
[12] Comunicación oral de Eric Chaney, profesor de la Universidad de Harvard, que lleva adelante un trabajo sobre las consecuencias de la expulsión de los moriscos en el País Valenciano.

L'històric assalt a la sucursal del Banc d'Espanya de València

El periòdic Las Provincias publicava, el 6 d'agost del 2013, un article signat per Vicente Lladró sobre l'assalt a la sucursal del Banc d'Espanya a València, que una quadrilla de deu roders va protagonitzar a l'abril de 1871, coincidint amb la festivitat de Sant Vicent. Si voleu consultar l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

Manuel Ardit Lucas, in memoriam

El diumenge 8 de desembre de 2013, de matí, faltava a València l'erudit i historiador Manuel Ardit. Del professor Ardit hem aprés molts historiadors el compromís ferm i actiu d'estudiar i estimar la història del nostre País, el País Valencià. A Manuel Ardit el vaig conéixer a mitjan 2008, mesos abans d'enllestir el meu primer treball d'investigació, La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839). I ell precisament va escriure, per desig exprés meu, el pròleg d'aquest llibre. Aquell gest fou –ara ho confesse i ho reconec– la millor manera d'apadrinar el meu bateig com a historiador i investigador del fenomen del bandolerisme valencià del segle xix. Ací teniu, per si us interessa llegir-lo, el document que va signar el professor Ardit, document que consta de tres pàgines plenes de reflexions i raonaments força interessants i lúcids.

Entrevista a "Chic, chic" de Levante TV

El 31 d'octubre de 2013, vaig passar pel programa Chic, chic de Levante TV, que presenta el periodista Xavi Blasco, per tal de parlar d'alguns detalls del meu llibre El robatori de Benimassot. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

Entrevista a Mediterráneo TV

El 24 d'octubre de 2013, setmanes després que Edicions Tívoli publicara el meu llibre El robatori de Benimassot, el periodista Vicent Quintana m'entrevistava al programa Talento Mediterráneo de Mediterráneo TV perquè parlara del que fou el robatori del segle xix al País Valencià. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

Entrevista al "7 días" de Tele 7 Safor

El 4 de març de 2013, vaig passar pel magazín 7 días de Tele 7 Safor, que presenta la periodista Puri Naya, per tal de parlar del meu llibre Quan els trabucs refilaven i altres qüestions del bandolerisme valencià del Vuit-cents. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.

L'agosarat i singular robatori de Benimassot

El setmanari El Temps publicava en el seu número del 27 d'agost del 2013 un article signat per Lluís Bonada sobre el llibre El robatori de Benimassot. Si voleu consultar l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

"Acabaren com Camot" en Diània.tv

El dissabte, 15 de desembre de 2012, vaig presentar al Centre Social Polivalent de la Font de la Figuera (Costera, País Valencià) el meu treball Acabaren com Camot: Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833). En l'acte també van intervenir la regidora de Cultura de la Font de la Figuera, Irene Vila i Lorente, i el president de la Confraria i Junta de Festers de Moros, Cristians i Contrabandistes, Andrés Portillo. Aquella és, de moment, l'única de les meues presentacions que ha estat enregistrada per un canal de televisió, com ara Diània.tv, televisió online de les comarques centrals amb seu a Castalla (Alcoià).

Segrest i mort d'un jurista

Aquest és el títol de l'article sobre el cas del segrest de l'advocat Rausell, un dels capítols del llibre Quan els trabucs refilaven, que l'edició de la Safor del periòdic Levante-EMV va publicar el diumenge, 24 de març de 2013. Si voleu accedir al contingut de l'article i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').
  

Entrevista al programa 'Hoy por hoy' de Radio Alcoy

El 12 d'agost del 2013, tot just a la vespra de la presentació oficial del meu llibre El robatori de Benimassot a la plaça Major de Benimassot, la periodista Lucía Gadea m'entrevistava al programa Hoy por Hoy de Radio Alcoy - Cadena SER, perquè comentara els detalls més destacats d'aquell episodi de bandolerisme que van protagonitzar, al febrer de 1874, la Tona de Pedreguer i altres trenta-tres roders de la Marina i el Comtat.

 

Bandolers pegolins

 

El divendres, 3 de maig de 2013, vaig oferir a la Casa de Cultura de Pego, la Marina Alta, una xerrada que duia per títol Bandolers pegolins, acte que va ser organitzat per Dones Cabal i va servir alhora per a presentar el meu treball Quan els trabucs refilaven. Dies més endavant, el programa Taula oberta de Ràdio Pego se'n feia ressò i emetia bona part de la conferència. Si us interessa, ara podeu escoltar els arguments que vaig exposar aquell dia i també les dades que hi vaig revelar.

Quan els trabucs refilaven

La secció Panorama del periòdic Levante-EMV, del 23 de febrer de 2013, recollia aquest article interessant sobre el llibre Quan els trabucs refilaven. Si voleu consultar el contingut de la informació i fins i tot guardar-vos-la, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

Entrevista al magazín de Tele Safor

El 5 d'octubre de 2011, poques setmanes després que Edicions Tívoli publicara el meu llibre Acabaren com Camot: Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), la periodista Puri Naya m'entrevistava al magazín de Tele Safor. Si us interessa, ara teniu l'oportunitat de veure l’entrevista íntegra.