Entrevista al programa 'Aigua en Cistella' de Ràdio Nou

El dissabte 8 d'agost de 2009, al cap de poques setmanes d'haver-se presentat el llibre La senda dels lladres a Oliva i Dénia, el programa Aigua en Cistella de Ràdio Nou, que aleshores conduïa la periodista Reis Juan, feia un repàs als trets més característics i singulars del bandolerisme vuitcentista que es va manifestar en terres valencianes. Si us interessa, podeu escoltar ara l'entrevista íntegra, mitjançant el reproductor següent:

Quan 'La senda dels lladres' va passar per Gandia Televisió

Fou el 16 de desembre de 2008, tot just divuit dies després que la Societat Coral el Micalet em lliurara el XV Premi Francesc Ferrer Pastor d'investigació vers la llengua, la cultura o la societat. El reportatge, signat per la periodista olivera Gemma Fullana Llin, fou emés en el programa Culturàlia de Gandia Televisió.

Un roder anomenat Llutxent

A l'abril del 2009 eixia publicat aquest article en el programa de les festes patronals de moros i cristians Llutxent 2009, la ressenya bibliogràfica del qual la trobareu en Bibliografia de l'autor -Material de Consulta-. El treball estudia la trajectòria d'un dels nou caps de la Quadrilla de Bandits de Vilallonga, la qual va operar durant els primers anys de la Regència de Maria-Cristina (v. t. La senda dels lladres, pp. 149-167). Si voleu accedir al seu contingut i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', per tal de veure-les més grans).

El robatori de Benimassot: la realitat

El 16 d'agost de 2011 vaig impartir a la plaça Major de Benimassot, municipi de la comarca del Comtat, la conferència titulada El robatori de Benimassot, on revelava molts dels detalls i misteris que envolten aquest fet succeït al febrer de 1874. L'acte organitzat pel consistori benimassoter fou introduït i presentat pel contestà Pablo León Vidal, professor d'Història i historiador. A la cita hi van acudir al voltant d'un centenar de persones. Posteriorment, el periòdic Ciudad de Alcoy publicava el contingut de la meua intervenció en dues entregues (la primera, el diumenge 21 d'agost; i la segona, el diumenge 28 d'agost), informació que ara teniu a l'abast. Si voleu consultar ambdós articles heu de prémer sobre les imatges següents (primerament, heu de clicar el botó esquerre del ratolí
-Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle', a fi de veure-les més grans).

El robatori de Benimassot: la llegenda

En 1981, el tarbener Miquel Signes i Molines treia a la llum el llibre Historias de mi pueblo: (Tárbena), un dels capítols del qual estava dedicat al robatori de Benimassot (El Comtat). En Los siete niños de Tárbena (La gesta de Benimasot), Signes contava aquell cèlebre episodi de bandolerisme, barrejant elements d’una aparença més o menys històrica amb uns altres de ficticis i imaginatius. Anys més endavant, l’1 de juny de 1986, Francisco Gonzalo Seijo Alonso escrivia un article en el diari Información, on revelava més dades del famós atracament, però sense abandonar el gènere literari del relat fantàstic. Més recentment, Juan Luis Román del Cerro tornava a repassar, en la mateixa línia narrativa de Signes i Seijo, tots els detalls que van envoltar aquell succés en l’article Los bandoleros de Benimassot, que fou publicat el 4 d’abril de 2004 pel periòdic Información i que ara podeu consultar i àdhuc desar en l’enllaç següent:

 

Los bandoleros de Benimassot 

Bandolerisme a Riola i rodalia en temps d'Elío

Ací teniu l'article que he publicat en el programa de festes de Riola del 2011, la ressenya bibliogràfica del qual la trobareu en Bibliografia de l'autor -Material de Consulta-. El treball analitza quatre robatoris perpetrats entre el gener de 1818 i el maig de 1819 a Albalat de la Ribera, Cullera i Riola (v. t. La senda dels lladres, pp. 81-82). Si voleu accedir al seu contingut i fins i tot desar-vos-el, heu de prémer sobre les imatges següents per tal d'engrandir-les (en primer lloc, heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir vincle').

El bandolerisme i la premsa del segle XIX

El 8 d'octubre de 2010, quan em trobava a Alfarb (La Ribera Alta) presentant El Tio Joan de la Marina, els alfarbins Miquel Sanz, més conegut com el Roig, i Paco Pardo em relataven el final que van patir els roders Pauet i el Roig de Catarroja (en realitat, es referien al Blauet de Riba-roja), versió que sempre s'ha contat a Alfarb i que la podeu llegir a continuació:

Pauet i el Blauet s’amagaven a cal Tio Forroll, qui vivia en la penúltima casa del Raval d’Alfarb. Els dos bandolers, encara que tenien molta confiança en el Tio Forroll, mai soltaven els mosquetons, ni fins i tot quan se n’anaven a dormir. Es veu que, després d’un temps, el Tio Forroll va pactar amb la Guàrdia Civil l’entrega dels dos roders, però primerament havia d’aconseguir que estigueren desarmats. Una nit, després de convéncer Pauet i el Blauet que es desferen de les armes abans de gitar-se i quan els dos estaven torrats com a soques, va donar la contrasenya corresponent i de seguida van aparéixer en l’habitatge quatre parelles de la benemèrita. Tot seguit, quan la Guàrdia Civil se’ls emportava detinguts pel riu (que està al final del Raval) cap a l’horta, el Blauet anava plorant i Pauet li va dir: "No sé perquè plores si ja saps què ens faran!". I tant que Pauet sabia quin destí els esperava. De fet, el cap dels guàrdies no tardava a deixar-los-ho caure sense embuts: "Bé, com ja sabeu on anem, voleu dir l'última voluntat?". Aleshores, Pauet va respondre: "Només li demane mitja hora per anar al poble i li done la meua paraula que torne", a la qual cosa el guàrdia li va contestar que ell no podia fer això. Pauet volia executar la venjança i liquidar el Tio Forroll per haver-lo delatat. Al cap d’un temps, el Tio Forroll va comprar moltes terres a Alfarb, potser amb els diners que s’havien deixat Pauet i el Blauet a sa casa.

Si consulteu les pp. 140-141 d'El Tio Joan de la Marina, us adonareu que la versió oficial que van publicar els periòdics de l'època no té res a veure amb la que s'ha conservat any rere any a Alfarb. I és que, a partir de la Restauració, alguns rotatius van servir fidelment al poder executiu com a mitjans propagandístics. Aquell fou un altre dels recursos emprats per l'Estat en la lluita mampresa contra el fenomen del bandolerisme, una pràctica que fou denunciada i criticada durament per un sector de la premsa.

Jaume el Barbut vist per tres viatgers forans

Emilio Soler Pascual, professor d'Història Moderna de la Universitat d'Alacant, és tot un referent en l'estudi dels llibres de viatges que alguns autors romàntics de França i Anglaterra van escriure després de visitar l'Espanya del segle xix, "un país endarrerit, incult, extremadament supersticiós, on l'absolut poder dels púlpits en una nació analfabeta i l'abundant injustícia campava àmpliament al seu gust". I, precisament, van ser els escriptors i els viatgers francesos els qui es van inventar el mite de l'Espanya plena de bandolers generosos que assaltaven els rics i s'afanyaven a socórrer els pobres. El 28 de maig de 2006, Soler recollia en un article publicat en el periòdic Información la impressió que el roder de Crevillent (El Baix Vinalopó) conegut com Jaume el Barbut va causar en lord Carnarvon, Richard Ford i Isidore Justin Severin, el baró Taylor. Ací teniu l'enllaç que facilita l'accés a l'article esmentat:

 Jaume "el barbut" visto por tres viajeros foráneos

Sebastià Signes i Giner: un roder de Xaló d'origen noble

L'article Sebastià Signes i Giner: un roder de Xaló d'origen noble apareix en el número 8 de la col·lecció Mirades cap a Xaló, titulat La memòria del nostre passat i publicat el 2010 per Edicions 96. El treball estudia el cas d'un bandoler de Xaló (La Marina Alta), fill d'un advocat de Gata de Gorgos i nét d'un murler que gaudia de títol nobiliari. Sebastià Signes fou un dels nombrosos roders que van operar durant la segona meitat de la Dècada Ominosa al País Valencià. Si esteu interessats a adquirir el llibre, podeu contactar amb l'Ajuntament de Xaló (telèfon 96 648 01 01). També teniu l'opció de poder-lo consultar en diverses biblioteques públiques. Si cliqueu l'enllaç següent, sabreu on està disponible a hores d'ara:

Xarxa Electrònica de Lectura Pública

Josep Poler i Cangròs: un roder xeresà que va acabar com Camot

El 25 d'abril de 2009 vaig presentar a la Casa de la Cultura de Xeresa (La Safor) l'opuscle Josep Poler i Cangròs: un roder xeresà que va acabar com Camot. El treball investiga la vida i la trajectòria d'un bandoler que va arribar a fer colla amb el xativí Doménec Giner i Garcia, dit Camot. Hi ha exemplars d'aquesta obra a l'Arxiu Històric de Gandia, la Biblioteca Valenciana, la Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà de la Universitat de València i les biblioteques municipals de Bocairent (La Vall d'Albaida) i Xeresa.

Uns brins de mossarabisme valencià

En 1986, el filòleg Joan Coromines i Vigneaux dissertava sobre l'origen etimològic del terme roder en l'article Uns brins de mossarabisme valencià, publicat en el número 1 de la revista Caplletra. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ens brinda l'avinentesa de recuperar i rellegir aquest document clàssic mitjançant l'enllaç següent:

Uns brins de mossarabisme valencià

Bandolerisme a Barxeta: Bernat i els dos germans Escrivà

Al juliol de 2010, Vicent Sanchis i Martínez presentava el llibre Bandolerisme a Barxeta: Bernat i els dos germans Escrivà, un interessant treball d'investigació que segueix la pista d'una quadrilla de roders que va operar en temps de Ferran VII en una àrea determinada de l'antiga governació de Xàtiva, com són els environs del Buixcarró. Està a la venda en la Biblioteca Municipal de Barxeta (telèfon 96 221 43 13) i també a l'Ajuntament de Barxeta (telèfon 96 221 40 01).

Bandolerisme i delinqüència a les acaballes de l'Antic Règim (País Valencià, 1759-1843)

En 1974, el professor Ardit publicava aquest brillant article en el número 3 de la revista Recerques: Història, Economia i Cultura, el contingut del qual el podeu consultar en l'enllaç següent:

Bandolerisme i delinqüència a les acaballes de l'Antic Règim (País Valencià, 1759-1843)